ronques

From Wiktionary, the free dictionary

Remove ads
Potser volíeu: ronqués

Català

  • Pronúncia(i): oriental /ˈroŋ.kəs/, occidental /ˈroŋ.kes/

Adjectiu

ronques f. pl.

  1. Femení plural de ronc

Verb

ronques

  1. Segona persona del singular (tu) del present d'indicatiu de roncar.
  2. Segona persona del singular (tu) del present de subjuntiu del verb roncar.
    [Que tu] ronquis o ronques; [tu] no ronquis o ronques.

Miscel·lània

  • Síl·labes: ron·ques (2)
  • Heterograma de 7 lletres (enoqrsu)
  • Anagrama: rosquen
Remove ads

Wikiwand - on

Seamless Wikipedia browsing. On steroids.

Remove ads