rovinare
From Wiktionary, the free dictionary
Remove ads
Italià
Verb
rovinare intr., trans. (pronominal rovinarsi)
- (intransitiu) enrunar
- (transitiu) abatre
- Quando eravamo per mandare a rovinare le porte del palazzo, venne fuori Federigo da Bozzolo.
- Quan anavem a abatre la porta, va sortir Federigo da Bozzolo.
- (transitiu) arruïnar, fer la guitza
- Lei sa come rovinare la vita ai propri genitori.
- Ell sap com fer la guitza als seus pares.
- (transitiu) arruïnar, destruir
- Ma i giorni gloriosi della potenza etrusca erano già trascorsi, ed il suo impero rovinava da tutte le parti o era già rovinato.
- Però els dies gloriosos de la potència etrusca ja havien passat, i el seu imperi amenaçava ruïna per tots els costats o potser ja era arruïnat.
- (transitiu) arruïnar, malmetre
- E ciò che non era stato rovinato dal fuoco era stato rovinato dalla manichetta dell'acqua.
- I allò que no estava malmès pel foc, estava arruïnat per la mànega dels bombers.
Conjugació
Primera conjugació tema a, auxiliar avere o essere
El verb auxiliar dels temps composts és avere quan és transitiu o essere quan és intransitiu.
Miscel·lània
- Síl·labes: ro·vi·nà·re (4)
Remove ads
Wikiwand - on
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Remove ads