rufa

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /ˈru.fə/, occidental /ˈru.fa/
• Rimes: -ufa
• Etimologia: De rufaga, de rufagada, de rafegada, de ràfega.

Nom

rufa f. ‎(plural rufes)

1. (meteorologia) Tempesta de neu acompanyada de vent fort.

Sinònims

• rufada, rufaga, rufera

Derivats

• rufejar

Traduccions

Traduccions

• Anglès: blizzard ^(en)
• Castellà: ventisca ^(es) f.
• Francès: blizzard ^(fr) m.
• Italià: bufera ^(it) f.

Miscel·lània

• Síl·labes: ru·fa (2)
• Anagrames: frau, fura, furà

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot

Llatí

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈruː.faː/, /ˈruː.fa/

Adjectiu

rūfā

1. ablatiu femení singular de rūfus

rūfa

1. nominatiu femení singular de rūfus
2. nominatiu neutre plural de rūfus
3. vocatiu femení singular de rūfus
4. vocatiu neutre plural de rūfus
5. acusatiu neutre plural de rūfus