rugien

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	/ruˈʒi.ən/
Occidental:	nord-occidental /ruˈʒi.en/, valencià /ruˈd͡ʒi.en/

• Rimes: -ien

Verb

rugien

1. Tercera persona del plural (ells, elles, vostès) de l'imperfet d'indicatiu de rugir.

Miscel·lània

• Síl·labes: ru·gi·en (3)
• Heterograma de 6 lletres (eginru)
• Anagrames: reguin, riguen, ungiré, urgien