rugiu

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	/ruˈʒiw/
Occidental:	nord-occidental /ruˈʒiw/, valencià /ruˈd͡ʒiw/

• Rimes: -iw

Verb

rugiu

1. Segona persona del plural (vosaltres, vós) del present d'indicatiu de rugir.
2. Segona persona del plural (vosaltres, vós) del present de subjuntiu del verb rugir.
3. Segona persona del plural (vosaltres, vós) de l'imperatiu del verb rugir.

Variants

• [2] rugigueu

Miscel·lània

• Síl·labes: ru·giu (2)
• Anagrames: uigur ^(revers), urgiu