ruo

Llatí

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈrʊ.oː/
• Etimologia: De l'arrel protoindoeuropea *h₃rew-, cognat del grec antic ὀρούω ‎(oroúō, «afanyar-se»).

Verb

ruō ‎(1a present^?), ruis ‎(2a present), ruere ‎(infinitiu), ruī ‎(perfet), rutum ‎(supí)

1. córrer, moure ràpidament
2. esfondrar
3. caure, precipitar

Derivats

arruō corruō derruō irruō

obruō ruīna surruō