sapiens

Llatí

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈsa.pɪ.ɛns/
• Etimologia: Del participi del verb sapiō.

Adjectiu

sapiēns m. f. n. ‎(genitiu spientis)

1. savi, docte
2. assenyat, intel·ligent, espavil·lat, entenedor

   Dictum sapienti sat est. — («Pel bon entenedor, sobren les paraules.»)

   Consilio sapienti. — («Una sàvia decisió.»)

   Sapiens bestia. — («Animal intel·ligent.»)

Declinació

Tercera declinació, nominatiu d'una terminació.

Cas	Singular			Plural
	Masc./Fem.	Neutre		Masc./Fem.	Neutre
Nominatiu	sapiēns			sapientēs	sapientia
Vocatiu	sapiēns			sapientēs	sapientia
Acusatiu	sapientem	sapiēns		sapientēs	sapientia
Genitiu	sapientis			sapientium
Datiu	sapientī			sapientibus
Ablatiu	sapientī			sapientibus