sedeo

Llatí

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈsɛ.dɛ.oː/
• Etimologia: De l'arrel protoindoeuropea sed-.

Verb

sedeō ‎(1a present^?), sedēs ‎(2a present), sedere ‎(infinitiu), sēdī ‎(perfet), sessum ‎(supí)

1. seure, jo m'assec
2. romandre, estar
3. establir-se, jo m'estableixo

Derivats

assideō circumsedeō dēsideō dissideō duābus sellīs sedeō īnsideō sēdēs

obsideō persedeō possideō praesideō resideō sedēns sedentārius

sedibilis sedīle sedimen sedimentum sēdō sēdulus sella supersedeō