sensa

Català antic

• Etimologia: Variant de sense.

Preposició

sensa

1. forma alternativa de sens ‎(«sense»)

   «Sots pena de cors e d' aver, no gosàs ordonar scriure, transladar ne publicar alguna crida sensa sa licència e voluntat.» (Jaume Safont, Dietari o Llibre de jornades, 1454-1472)

Vegeu també

• Obres de referència: DCVB, DTCA