separo

Català

Verb

separo

1. Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de separar.
2. (col·loquial nord-occidental) Primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb separar.
3. (col·loquial nord-occidental) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb separar.

Miscel·lània

• Síl·labes: se·pa·ro (3)
• Heterograma de 6 lletres (aeoprs)
• Anagrames: espora, operàs, pareos, poares, posaré, proesa, reposa, reposà, soparé

Llatí

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈseː.pa.roː/
• Etimologia: Del prefix se- i parō.

Verb

sēparō ‎(1a present^?), sēparās ‎(2a present), sēparāre ‎(infinitiu), sēparāvī ‎(perfet), sēparātum ‎(supí)

1. separar, jo separo

   Maria pertenui discrimine separantur.

   Els mars només estan separats per una feble distància.

2. separar, aïllar

   Separandos a cetero exercitu ratus.

   Convençuts que havien d'estar separats de la resta de l'exèrcit.