sereno

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /səˈɾɛ.nu/
	balear /səˈɾə.no/, /səˈɾɛ.nu/
Occidental:	/seˈɾe.no/

• Rimes: -ɛno
• Etimologia: Del castellà sereno, segle XVII, pel fet que el vigilant nocturn quan feia bon temps cridava en castellà quelcom similar a «las nueve en punto y sereno».

Nom

sereno m. ‎(plural serenos)

1. Vigilant nocturn d'un barri o població que cantava les hores, anunciava el temps, ajudava els veïns, etc.

Miscel·lània

• Síl·labes: se·re·no (3)
• Anagrama: enrose

Vegeu també

• Obres de referència: GDLC, DCVB

Llatí

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈsɛ.rɛ.noː/

Adjectiu

serenō

1. datiu masculí singular de serenus
2. datiu neutre singular de serenus
3. ablatiu masculí singular de serenus
4. ablatiu neutre singular de serenus