sergent

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /sərˈʒen/
	balear /səɾˈʒent/, /sərˈʒen/
Occidental:	nord-occidental /serˈd͡ʒen/
	valencià /seɾˈd͡ʒent/, /seɾˈd͡ʒen/

• Rimes: -ent
• Etimologia: Del francès sergent.

Nom

sergent m. ‎(plural sergents, femení sergenta)

1. Grau militar superior al de caporal.

Traduccions

Traduccions

• Afrikaans: sersant ^(af)
• Albanès: rreshter ^(sq) m.
• Alemany: Stabsunteroffizier ^(de) m.
• Anglès: sergeant ^(en)
• Àrab: رَقِيب‎ ^(ar) m.
• Armeni: սերժանտ ^(hy) ‎(serjant)
• Belarús: сяржа́нт ^(be) m. ‎(siarjant)
• Búlgar: сержа́нт ^(bg) m. ‎(serjant)
• Castellà: sargento ^(es)
• Coreà: 중사 ^(ko) ‎(jungsa)
• Danès: sergent ^(da) c.
• Eslovac: čatár ^(sk) m.
• Eslovè: vodnik ^(sl) m.
• Esperanto: serĝento ^(eo)
• Estonià: seersant ^(et)
• Finès: kersantti ^(fi)
• Francès: sergent ^(fr)
• Friülà: sargent ^(fur) m.
• Gallec: sarxento ^(gl) m.
• Georgià: სერჟანტი ^(ka) ‎(sèrjanti)
• Grec: λοχίας ^(el) m. f. ‎(lokhias)
• Hebreu: סָמַל‎ ^(he) m.
• Hindi: सार्जण्ट ^(hi) m.
• Hongarès: őrmester ^(hu)
• Ídix: סערזשאַנט‎ ^(yi) m.
• Indonesi: sersan ^(id)
• Irlandès: sáirsint ^(ga) m.
• Islandès: liðþjálfi ^(is) m.
• Italià: sergente ^(it)
• Japonès: 軍曹 ^(ja)
• Kazakh: сержант ^(kk) ‎(serjant)
• Kirguís: сержант ^(ky) ‎(serdjant)
• Letó: seržants ^(lv) m.
• Lituà: seržantas ^(lt) m.
• Macedoni: водник ^(mk) m.
• Malai: sarjan ^(ms)
• Mongol: түрүүч ^(mn)
• Neerlandès: sergeant ^(nl) m.
• Noruec: sersjant ^(no) m.
• Polonès: sierżant ^(pl) m.
• Portuguès: sargento ^(pt) m.
• Romanès: sergent ^(ro) m.
• Rus: сержа́нт ^(ru) m. ‎(serjant)
• Serbocroat: нареднӣк ^(sh) m., narednik ^(sh) m.
• Suec: sergeant ^(sv)
• Tadjik: сержант ^(tg)
• Tai: จ่า ^(th)
• Turc: çavuş ^(tr)
• Txec: četař ^(cs) m.
• Ucraïnès: сержа́нт ^(uk) m. ‎(serjant)
• Uzbek: serjant ^(uz)
• Xinès: 軍士 ^(zh) ‎(军士, jūnshì)

Miscel·lània

• Síl·labes: ser·gent (2)
• Anagrames: gerents, negrets, regents

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, DNV, GDLC, DCVB

Francès

• Pronúncia: /sɛʁˈʒɑ̃/, àudio ^ⓘ
• Etimologia: [1] Del llatí medieval serviēns ‎(«soldat al servei d'un general»). [2] De serrer i joint.

Nom

sergent m. ‎(plural sergents, femení sergente)

1. sergent

Nom

sergent m. ‎(plural sergents)

1. (obsolet) serjant

Sinònims

• serre-joint