singular

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /siŋ.ɡuˈɫar/ⓘ, balear /siŋ.ɡuˈɫa/
Occidental:	/siŋ.ɡuˈɫaɾ/

• Rimes: -aɾ
• Etimologia: Del llatí sĭngŭlaris, format per sĭngŭlis ‎(«d'un en un») amb el sufix -aris ‎(«qualitat de»), segle XIV. Doblet de senglar.

Adjectiu

singular inv. ‎(plural singulars)

1. Que es refereix a una sola cosa.
2. Que només n'existeix un com ell.
3. Que no té comparació possible.

Sinònims

• únic
• incomparable, estrany, especial

Antònims

• plural
• comú, vulgar

Traduccions

Traduccions

• Anglès: singular ^(en)
• Castellà: singular ^(es)
• Danès: ental ^(da) n.
• Francès: singulier ^(fr)
• Italià: singolare ^(it)

Miscel·lània

• Síl·labes: sin·gu·lar (3)
• Heterograma de 8 lletres (agilnrsu)

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot