sollen

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /ˈso.ʎən/
	balear /ˈso.ʎən/, /ˈso.jən/
Occidental:	/ˈso.ʎen/

• Rimes: -oʎen

Verb

sollen

1. Tercera persona del plural (ells, elles, vostès) del present d'indicatiu de sollar.

Miscel·lània

• Síl·labes: so·llen (2)
• Anagrames: enllòs, lleons

Català antic

Verb

sollen

1. tercera persona plural (éls, eyls, ells) del present d'indicatiu de sollar
2. tercera persona plural (éls, eyls, ells) del present de subjuntiu de sollar
3. tercera persona plural (éls, eyls, ells) de l'imperatiu de sollar

Alemany

• Pronúncia: /ˈzɔlən/; Alemanya ^ⓘ, Alemanya ^ⓘ, Àustria ^ⓘ
• Etimologia: De l'alemany antic skulan, procedent del protogermànic *skulaną.

Verb

sollen

1. haver de (obligació subjectiva)

   Ich soll das machen. - «Hauria de fer això.»

   Ich soll mal im Internet nachschauen - «Hauria de buscar en internet.»

2. Auxiliar per indicar possibilitat

   Falls wir im Lotto gewinnen sollten, kaufe ich einen Sportwagen. - «Si guanyessim la loteria, em compraria un cotxe esportiu.»

Notes

• La diferència amb el verb müssen és que aquest s'empra per parlar d'una obligació real i objectiva, mentre que sollen s'empra per expressar l'obligació subjectiva o de tipus moral.

Conjugació

Infinitiu	sollen
Verb auxiliar	haben
Participi passat	gesollt
Temps passat	ich sollte
Participi present	sollend
Tercera persona sing. present	er/sie soll