solsires

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /suɫˈsi.ɾəs/
	balear /soɫˈsi.ɾəs/, /suɫˈsi.ɾəs/
Occidental:	/soɫˈsi.ɾes/

• Rimes: -iɾes

Verb

solsires

1. (literari) Segona persona del singular (tu) del passat simple de solsir.
2. (valencià) Segona persona del singular (tu) de l'imperfet de subjuntiu del verb solsir.

Miscel·lània

• Síl·labes: sol·si·res (3)
• Anagrames: orlessis, solsir-se