solsir

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /suɫˈsi/
	balear /soɫˈsi/, /suɫˈsi/
Occidental:	nord-occidental /soɫˈsi/
	valencià /soɫˈsiɾ/, /soɫˈsi/

• Rimes: -i(ɾ)
• Etimologia: De l’antic sarcir amb canvi de vocal per influència de cosir i dissimilació de ròtiques en formes verbals.

Verb

solsir trans.

1. (valencià) sargir

Conjugació

Tercera conjugació incoativa

Formes no personals							Notes
	simples			compostes
infinitiu	solsir			haver solsit
gerundi	solsint			havent solsit
participi	solsit, solsida, solsits, solsides
Formes personals simples
indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present				solsim	solsiu
	solsisc	solsixes	solsix			solsixen	occ
imperfet	solsia	solsies	solsia	solsíem	solsíeu	solsien
passat simple	solsí	solsires	solsí	solsírem	solsíreu	solsiren
futur	solsiré	solsiràs	solsirà	solsirem	solsireu	solsiran
condicional	solsiria	solsiries	solsiria	solsiríem	solsiríeu	solsirien
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present				solsim	solsiu
	solsisca	solsisques	solsisca			solsisquen	occ
imperfet	solsira	solsires	solsira	solsírem	solsíreu	solsiren	val
imperatiu	–	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	–			solsim	solsiu
	–	solsix	solsisca			solsisquen	occ

Formes no normatives o col·loquials

indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
imperfet	solsiguera	solsigueres	solsiguera	solsiguérem	solsiguéreu	solsigueren	val

Formes compostes i perifràstiques

indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
perfet	he	has	ha	hem	heu	han	... solsit
				havem	haveu
passat perifràstic	vaig	vas	va	vam	vau	van	... solsir
		vares		vàrem	vàreu	varen
plusquamperfet	havia	havies	havia	havíem	havíeu	havien	... solsit
passat anterior o perifràstic	haguí	hagueres	hagué	haguérem	haguéreu	hagueren	... solsit
	vaig haver	vas haver	va haver	vam haver	vau haver	van haver
		vares haver		vàrem haver	vàreu haver	varen haver
futur perfet	hauré	hauràs	haurà	haurem	haureu	hauran	... solsit
condicional perfet	hauria	hauries	hauria	hauríem	hauríeu	haurien	... solsit
	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
passat perifràstic	vagi	vagis	vagi	vàgim	vàgiu	vagin	... solsir
	vaja	vages	vaja	vàgem	vàgeu	vagen
perfet	hagi	hagis	hagi	hàgim	hàgiu	hagin	... solsit
	haja	hages	haja	hàgem	hàgeu	hagen
plusquamperfet	hagués	haguessis	hagués	haguéssim	haguéssiu	haguessin	... solsit
		haguesses		haguéssem	haguésseu	haguessen
	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
passat anterior perifràstic	vagi haver	vagis haver	vagi haver	vàgim haver	vàgiu haver	vagin haver	... solsit
	vaja haver	vages haver	vaja haver	vàgem haver	vàgeu haver	vagen haver

Verb

solsir

1. Forma de l'infinitiu solsir-se.

Miscel·lània

• Síl·labes: sol·sir (2)

Vegeu també

• Obres de referència: DNV, DCVB