solt

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈsɔɫt/^ⓘ
• Rimes: -ɔlt
• Etimologia: Participi del verb antic soldre ‎(«deslligar»), equivalent al llatí solūtus del verb solvere, segle XIII.

Adjectiu

solt m. ‎(femení solta, plural masculí solts, plural femení soltes)

1. Alliberat d’un lligam o vincle.
2. Lliure, sense càrrega o obligació.
3. Separat d’un conjunt, no agrupat.
4. Expedit en l'execució d'una cosa.

Derivats

• solta
• soltament
• soltar
• solter
• soltesa

Traduccions

D’un lligam, vincle

• Anglès: loose ^(en), untied ^(en)
• Castellà: suelto ^(es)
• Francès: libre ^(fr)
• Italià: sciolto ^(it)

Lliure

• Anglès: free ^(en)
• Castellà: suelto ^(es)
• Francès: libre ^(fr)
• Italià: solo ^(it)

Separat

• Anglès: detached ^(en), isoletad ^(en)
• Castellà: suelto ^(es)
• Francès: isolé ^(fr)
• Italià: spaiato ^(it)

Expedit

• Castellà: suelto ^(es)
• Italià: sciolto ^(it)

Miscel·lània

• Síl·labes: 1

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot