solta

Potser volíeu: soltà

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	/ˈsɔɫ.tə/
Occidental:	nord-occidental /ˈsɔɫ.ta/
	valencià /ˈsɔɫ.ta/, /ˈsɔɫ.tɔ/

• Rimes: -ɔlta
• Etimologia: De l’adjectiu solt amb sentit figurat de «llibertat d’acció, sentit comú».

Nom

solta f. ‎(plural soltes)

1. Forma de fer les coses com cal adaptant-se als requisits i les circumstàncies.

Compostos i expressions

• sense solta ni volta
• poca-solta

Traduccions

Traduccions

• Castellà: sentido ^(es)

Adjectiu

solta f. ‎(plural soltes)

1. Forma femenina de solt.

Verb

solta

1. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present d'indicatiu de soltar.
2. Segona persona del singular (tu) de l'imperatiu del verb soltar.

Miscel·lània

• Síl·labes: sol·ta (2)
• Anagrames: alots, salto, saltó, sotal, talos, talòs

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC