somera

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /suˈme.ɾə/
	balear /soˈme.ɾə/, /suˈme.ɾə/
Occidental:	/soˈme.ɾa/

• Rimes: -eɾa
• Etimologia: Femení de somer ‎(«ase»), de l’antic soma ‎(«somada, càrrega»), segle XII.

Nom

somera f. ‎(plural someres)

1. Femella de l'ase.
2. Dona burra, nècia.
3. (peixos) castanyoleta
4. (peixos) forcadella

Traduccions

Femella de l’ase

• Amazic marroquí: ⵜⴰⵖⵢⵓⵍⵜ ^(zgh) ‎(taɣyult)
• Asturià: pollina ^(ast), burra ^(ast)
• Castellà: asna ^(es), burra ^(es)
• Esperanto: azenino ^(eo)
• Francès: ânesse ^(fr) f.
• Occità: sauma ^(oc) f.
• Romaní: xerni ^(rom) f.

Miscel·lània

• Síl·labes: so·me·ra (3)
• Heterograma de 6 lletres (aemors)
• Anagrames: aromes, aromés, ermosa

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, Optimot
• Labernia y Esteller, Pere. Diccionari de la Llengua Catalana ab la correspondencia castellana y llatina., Tom II, Barcelona, 1840.
• FIGUERA, Pere Antoni. Diccionari Mallorquí-Castellà, Palma, 1840.