sorregar

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /su.rəˈɣa/
	balear /so.rəˈɣa/, /su.rəˈɣa/
Occidental:	nord-occidental /so.reˈɣa/
	valencià /so.reˈɣaɾ/, /so.reˈɣa/

• Rimes: -a(ɾ)
• Homòfon: sorregà
• Etimologia: Del llatí subrigāre ‎(literalment «regar per sota»), segle XIX.

Verb

sorregar trans.

1. Regar el camp que no tocava.

   «Dites parades sorregaren molts forments del poble de Rasalany.» (Tomás Peris Albentosa, Regadío, producción, y poder en la Ribera del Xúquer: la Acequia Real de Alzira, 1258-1847, 1992)

Conjugació

Primera conjugació regular, amb alternança consonàntica en el radical

Formes no personals							Notes
	simples			compostes
infinitiu	sorregar			haver sorregat
gerundi	sorregant			havent sorregat
participi	sorregat, sorregada, sorregats, sorregades
Formes personals simples
indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	sorrego	sorregues	sorrega	sorreguem	sorregueu	sorreguen
	sorregue						val
imperfet	sorregava	sorregaves	sorregava	sorregàvem	sorregàveu	sorregaven
passat simple	sorreguí	sorregares	sorregà	sorregàrem	sorregàreu	sorregaren
futur	sorregaré	sorregaràs	sorregarà	sorregarem	sorregareu	sorregaran
condicional	sorregaria	sorregaries	sorregaria	sorregaríem	sorregaríeu	sorregarien
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	sorregue	sorregues	sorregue	sorreguem	sorregueu	sorreguen	occ
imperfet	sorregués		sorregués
		sorreguesses		sorreguéssem	sorreguésseu	sorreguessen
		sorregasses		sorregàssem	sorregàsseu	sorregassen	val (1)
	sorregara	sorregares	sorregara	sorregàrem	sorregàreu	sorregaren	val
imperatiu	–	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	–	sorrega			sorregueu
	–		sorregue	sorreguem		sorreguen	occ
Notes: (1) en baleàric en àmbits restringits i en valencià en registres molt formals.

Formes compostes i perifràstiques

indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
perfet	he	has	ha	hem	heu	han	... sorregat
				havem	haveu
passat perifràstic	vaig	vas	va	vam	vau	van	... sorregar
		vares		vàrem	vàreu	varen
plusquamperfet	havia	havies	havia	havíem	havíeu	havien	... sorregat
passat anterior o perifràstic	haguí	hagueres	hagué	haguérem	haguéreu	hagueren	... sorregat
	vaig haver	vas haver	va haver	vam haver	vau haver	van haver
		vares haver		vàrem haver	vàreu haver	varen haver
futur perfet	hauré	hauràs	haurà	haurem	haureu	hauran	... sorregat
condicional perfet	hauria	hauries	hauria	hauríem	hauríeu	haurien	... sorregat
	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
passat perifràstic	vagi	vagis	vagi	vàgim	vàgiu	vagin	... sorregar
	vaja	vages	vaja	vàgem	vàgeu	vagen
perfet	hagi	hagis	hagi	hàgim	hàgiu	hagin	... sorregat
	haja	hages	haja	hàgem	hàgeu	hagen
plusquamperfet	hagués	haguessis	hagués	haguéssim	haguéssiu	haguessin	... sorregat
		haguesses		haguéssem	haguésseu	haguessen
	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
passat anterior perifràstic	vagi haver	vagis haver	vagi haver	vàgim haver	vàgiu haver	vagin haver	... sorregat
	vaja haver	vages haver	vaja haver	vàgem haver	vàgeu haver	vagen haver

Paradigmes de flexió: sorrego, sorrega, sorreguem
Vocal rizotònica: /e/

Sinònims

• sotaiguar

Traduccions

Traduccions

• Castellà: sorregar ^(es)

Miscel·lània

• Síl·labes: sor·re·gar (3)

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, DNV, GDLC, DCVB, Optimot