sorrer

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /suˈre/
	balear /soˈre/, /suˈre/
Occidental:	nord-occidental /soˈre/, valencià /soˈreɾ/

• Rimes: -e(ɾ)
• Etimologia: De sorra ‎(«llast») i el sufix -er, d’origen nàutic.

Adjectiu

sorrer m. ‎(femení sorrera, plural masculí sorrers, plural femení sorreres)

1. De moviment lent o feixuc.

   Sembla que no has berenat que vens amb pas sorrer.

Miscel·lània

• Síl·labes: sor·rer (2)
• Anagrama: errors

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB