sorra

Potser volíeu: sorrà

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /ˈso.rə/^ⓘ, occidental /ˈso.ra/
• Rimes: -ora
• Etimologia: Del català antic saorra, del llatí saburra ‎(«llast de sorra»), segle XIV, substituint el tradicional arena en català central al segle XVIII per influx del francès sable i la percepció del castellà arena.

Nom

sorra f. ‎(plural sorres)

1. (no comptable) Matèria formada per pedres molt petites i fines, típic dels sòls.
2. (geologia) Sòl de partícules de mides variables segons la classificació granulomètrica, amb un diàmetre mínim entre 0,020 i 0,074 mm i màxim entre 2 i 4 mm.
3. (obsolet) llast
4. (mallorquí) Sorra molt grossa o grava fina.
5. (peixos) tonyina

Sinònims

• arena

Derivats

• sorrejar
• sorrenc
• sorrer

Relacionats

Granulometria ISO 14688	< 0,002 mm	0,002 - 0,02 mm	0,02 - 0,2 mm	0,2 - 2 mm	2 - 20 mm	20 - 200 mm	> 200 mm
	argila	llim	sorra fina	sorra grossa	grava	còdol	bloc

Traduccions

Traduccions

• Alemany: Sand ^(de) m.
• Anglès: sand ^(en)
• Àrab: رَمْل‎ ^(ar) m.
• Basc: hondar ^(eu), harea ^(eu)
• Castellà: arena ^(es)
• Coreà: 모래 ^(ko) ‎(morae)
• Danès: sand ^(da) n.
• Eslovac: piesok ^(sk) m.
• Eslovè: pesek ^(sl) m.
• Esperanto: sablo ^(eo)
• Finès: hiekka ^(fi)
• Francès: sable ^(fr)
• Friülà: savalon ^(fur)
• Gallec: xabre ^(gl) m., area ^(gl) f.
• Gal·lès: tywod ^(cy) m.
• Georgià: ქვიშა ^(ka) ‎(kvixa)
• Grec: άμμος ^(el) f. ‎(ammos)
• Grec antic: ψάμμος ^(grc) f. ‎(psámmos)
• Hebreu: חוֹל‎ ^(he) m.
• Hongarès: homok ^(hu)
• Italià: sabbia ^(it)
• Japonès: 砂 ^(ja)
• Lituà: smėlis ^(lt) f.
• Llatí: sabulum ^(la) n., arena ^(la) f., harena ^(la) f.
• Neerlandès: zand ^(nl) n.
• Occità: sabla ^(oc) f., arena ^(oc) f., sable ^(oc) m.
• Polonès: piasek ^(pl) m., piach ^(pl) m.
• Portuguès: areia ^(pt) f.
• Quítxua: aqu ^(qu)
• Retoromànic: sablun ^(rm) m.
• Romanès: nisip ^(ro) n., arină ^(ro) f.
• Rus: песо́к ^(ru) m. ‎(pessok)
• Sard: arena ^(sc)
• Sicilià: rina ^(scn) f.
• Suec: sand ^(sv) c.
• Tai: ทราย ^(th)
• Turc: kum ^(tr)
• Txec: písek ^(cs) m.
• Való: såvlon ^(wa)
• Wolof: suuf ^(wo)
• Xinès: 沙 ^(zh) ‎(shā)

Verb

sorra

1. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present d'indicatiu de sorrar.
2. Segona persona del singular (tu) de l'imperatiu del verb sorrar.

Miscel·lània

• Síl·labes: sor·ra (2)
• Anagrames: arròs, Arròs, orsar, raors, rasor, rosar, sarró

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, Termcat