sortege

Català

Verb

sortege

1. (valencià) Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de sortejar.
2. (occidental, balear) Primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb sortejar.
3. (occidental, balear) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb sortejar.
4. (occidental, balear) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb sortejar.

Variants

• [1] sortejo, sortegi, sorteig
• [2] sortegi
• [3] sortegi
• [4] sortegi

Miscel·lània

• Síl·labes: sor·te·ge (3)
• Anagrames: toreges, toregés