sortejar

From Wiktionary, the free dictionary

Remove ads

Català

Oriental: central /sur.təˈʒa/ⓘ
balear /soɾ.təˈd͡ʒa/, /sur.təˈʒa/
Occidental: nord-occidental /sor.teˈʒa/
valencià /soɾ.teˈd͡ʒaɾ/, /soɾ.teˈd͡ʒa/

Verb

sortejar trans.

  1. Decidir el destí o la possessió aleatòriament, segons sorteig.
    «Els vassalls de la baronia de Pinós van oferir les seves filles: qui tenia tres filles n'oferia dues, qui en tenia dues n'entregava una, i qui en tenia una la sortejava per si hi aniria o no.» (Glòria Campoy Collado, Llegendes dels castells del Vallès Oriental, ed. Marge Books, 2006, pàgina 108)
    «De les tres brigades de què es compon la 32 Divisió, s'han sortejat els quatre batallons de cada brigada, i els que han sortit elegits, per mala sort, els han destinat al front de l'Ebre.» (Manel Gimeno, Indrets d'una guerra: Cronologia del front del Pallars, Profit Editorial, 2018)
  2. (arcaisme, castellanisme) esquivar, eludir, evitar
    «Píram i Tisbe, orfes de mare tots dos, que quan gairebé han sortejat tots els problemes que els envolten se suïciden a causa d'un equívoc, com ho fan els personatges de Romeo i Julieta.» (Joan Povill i Adserà, La passió i mort de N.S. Jesucrist, L'Abadia de Montserrat, 1988, pàgina 24)

Conjugació

Primera conjugació regular, amb alternança consonàntica en el radical
Més informació Formes no personals, Notes ...
Formes compostes i perifràstiques
Més informació indicatiu, jo ...

Paradigmes de flexió: sortejo, sorteja, sortegem
Vocal rizotònica: /ɛ/, /ə/, /e/

Traduccions

Traduccions

Miscel·lània

  • Síl·labes: sor·te·jar (3)
  • Anagrama: torrejàs

Vegeu també

Remove ads

Wikiwand - on

Seamless Wikipedia browsing. On steroids.

Remove ads
Remove ads