sortejaren

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /sur.təˈʒa.ɾən/
	balear /soɾ.təˈd͡ʒa.ɾən/, /sur.təˈʒa.ɾən/
Occidental:	nord-occidental /sor.teˈʒa.ɾen/, valencià /soɾ.teˈd͡ʒa.ɾen/

• Rimes: -aɾen

Verb

sortejaren

1. (literari) Tercera persona del plural (ells, elles, vostès) del passat simple de sortejar.
2. (valencià) Tercera persona del plural (ells, elles, vostès) de l'imperfet de subjuntiu del verb sortejar.

Variants

• [2] sortegessin, sortegessen, sortejassin, sortejassen

Miscel·lània

• Síl·labes: sor·te·ja·ren (4)
• Anagrama: tornejares