sortir

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /surˈti/ⓘ
	balear /soɾˈti/, /surˈti/
Occidental:	nord-occidental /sorˈti/
	valencià /soɾˈtiɾ/, /soɾˈti/

• Rimes: -i(ɾ)
• Homòfon: sortí
• Etimologia: Del llatí sortīrī ‎(«tocar en sort»), barrejat amb surgere ‎(«sorgir, eixir»).

Verb

sortir intr., pron. ‎(pronominal sortir-se, sortir-se'n)

1. Passar a fora.
2. Sorgir, aparèixer
3. (esports de pilota) Desplaçar-se, un porter, en direcció a un adversari que controla la pilota, la bola o el disc amb opcions de marcar, amb la intenció de prendre-l'hi o dificultar-li el xut cap a la porteria.

Conjugació

Tercera conjugació pura amb alternança vocàlica en el radical

Formes no personals							Notes
	simples			compostes
infinitiu	sortir			haver sortit
gerundi	sortint			havent sortit
participi	sortit, sortida, sortits, sortides
Formes personals simples
indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	surto	surts	surt	sortim	sortiu	surten
	surt						bal, val, alg
	surti						sept
imperfet	sortia	sorties	sortia	sortíem	sortíeu	sortien
passat simple	sortí	sortires	sortí	sortírem	sortíreu	sortiren
futur	sortiré	sortiràs	sortirà	sortirem	sortireu	sortiran
condicional	sortiria	sortiries	sortiria	sortiríem	sortiríeu	sortirien
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	surti	surtis	surti	sortim	sortiu	surtin
	surta	surtes	surta			surten	occ
				sortiguem	sortigueu		bal
imperfet	sortís	sortissis	sortís	sortíssim	sortíssiu	sortissin
		sortisses		sortíssem	sortísseu	sortissen
	sortira	sortires	sortira	sortírem	sortíreu	sortiren	val
imperatiu	–	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	–	surt	surti	sortim	sortiu	surtin
	–			sortiguem			bal
	–		surta			surten	occ

Formes no normatives o col·loquials

indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
imperfet	sortiva	sortives	sortiva	sortívem	sortíveu	sortiven	n-occ, alg
condicional	sortiriva	sortirives	sortiriva	sortirívem	sortiríveu	sortiriven	alg
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
imperfet	sortigués	sortiguesses	sortigués	sortiguéssem	sortiguésseu	sortiguessen
	sortissi		sortissi				sept, alg
	sortiguera	sortigueres	sortiguera	sortiguérem	sortiguéreu	sortigueren	val

Formes compostes i perifràstiques

indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
perfet	he	has	ha	hem	heu	han	... sortit
				havem	haveu
passat perifràstic	vaig	vas	va	vam	vau	van	... sortir
		vares		vàrem	vàreu	varen
plusquamperfet	havia	havies	havia	havíem	havíeu	havien	... sortit
passat anterior o perifràstic	haguí	hagueres	hagué	haguérem	haguéreu	hagueren	... sortit
	vaig haver	vas haver	va haver	vam haver	vau haver	van haver
		vares haver		vàrem haver	vàreu haver	varen haver
futur perfet	hauré	hauràs	haurà	haurem	haureu	hauran	... sortit
condicional perfet	hauria	hauries	hauria	hauríem	hauríeu	haurien	... sortit
	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
passat perifràstic	vagi	vagis	vagi	vàgim	vàgiu	vagin	... sortir
	vaja	vages	vaja	vàgem	vàgeu	vagen
perfet	hagi	hagis	hagi	hàgim	hàgiu	hagin	... sortit
	haja	hages	haja	hàgem	hàgeu	hagen
plusquamperfet	hagués	haguessis	hagués	haguéssim	haguéssiu	haguessin	... sortit
		haguesses		haguéssem	haguésseu	haguessen
	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
passat anterior perifràstic	vagi haver	vagis haver	vagi haver	vàgim haver	vàgiu haver	vagin haver	... sortit
	vaja haver	vages haver	vaja haver	vàgem haver	vàgeu haver	vagen haver

Paradigmes de flexió: surto, surt, sortim

Derivats

• assortir
• sortida
• sortidor

Sinònims

• eixir

Antònims

• entrar

Compostos i expressions

• sortir amb algú = mantenir una relació sentimental
• sortir-se'n
• sortir amb alguna cosa (col·loquial) = dir de sobte, tenir una ocurrència

Traduccions

Passar a fora

• Alemany: ausgehen ^(de)
• Anglès: go out ^(en)
• Àrab: خَرَجَ‎ ^(ar)
• Armeni: ելնել ^(hy) ‎(ielnel)
• Àzeri: çıxmaq ^(az)
• Belarús: выхо́дзіць ^(be) ‎(vikhódzits), вы́йсці ^(be) ‎(vistsi)
• Birmà: ထွက် ^(my)
• Búlgar: изли́зам ^(bg) ‎(izlízam), изля́за ^(bg) ‎(izliaza)
• Castellà: salir ^(es)
• Coreà: 나가다 ^(ko) ‎(nagada)
• Eslovac: vychádzať ^(sk), vyjsť ^(sk)
• Finès: mennä ulos ^(fi)
• Francès: sortir ^(fr)
• Gal·lès: mynd ^(cy), allan ^(cy)
• Grec: βγαίνω ^(el) ‎(vgeno)
• Grec antic: ἐκβαίνω ^(grc) ‎(ekbaínō)
• Groenlandès: anivoq ^(kl)
• Hongarès: kimegy ^(hu)
• Ídix: אַרויסגיין‎ ^(yi)
• Ido: ekirar ^(io)
• Irlandès: téigh amach ^(ga)
• Italià: uscire ^(it)
• Japonès: 出る ^(ja)
• Llatí: exire ^(la)
• Macedoni: излегува ^(mk), излезе ^(mk)
• Occità: sortir ^(oc)
• Persa: خارج شدن ^(fa)
• Polonès: wychodzić ^(pl), wyjść ^(pl)
• Portuguès: sair ^(pt)
• Retoromànic: sortir ^(rm)
• Romanès: a ieși ^(ro)
• Rus: выходи́ть ^(ru) ‎(vikhodit), вы́йти ^(ru) ‎(viti)
• Serbocroat: излазити ^(sh), izlaziti ^(sh), изаћи ^(sh), izaći ^(sh)
• Suec: gå ut ^(sv)
• Tadjik: баромадан ^(tg)
• Turc: çıkmak ^(tr)
• Txec: vycházet ^(cs), vyjít ^(cs)
• Ucraïnès: виходи́ти ^(uk) ‎(vikhoditi), ви́йти ^(uk) ‎(viti)
• Való: rexhe ^(wa), sôrti ^(wa)
• Xinès: 出 ^(zh) ‎(chū)

Desplaçar-se, un porter, en direcció a un adversari

• Anglès: come ^(en)
• Castellà: salir ^(es)
• Francès: sortir ^(fr)

Miscel·lània

• Síl·labes: sor·tir (2)
• Anagrames: rostir, torris

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB, Optimot
• sortir. Diccionari general de l'esport. Informació cedida per TERMCAT.

Francès

• Pronúncia: /sɔʁˈtiʁ/ àudio ^ⓘ
• Etimologia: Del llatí sortīrī i possiblement sigui un doblet de sourdre, però barrejat amb surgere.

Verb

sortir

1. sortir