spolio

From Wiktionary, the free dictionary

Remove ads

Llatí

Verb

spoliō ‎(1a present?), spoliās ‎(2a present), spoliāre ‎(infinitiu), spoliāvī ‎(perfet), spoliātum ‎(supí)

  1. despullar, desvestir
    «Phalarim vestitu spoliare» (Ciceró, De Officiis, III.6.29)
    Despullar Phalari
  2. desarmar
    «Papirius spoliari magistrum equitum ac virgas et secures expediri jussit» (Titus Livi, Ab Urbe Condita, VIII.32)
    Papirius privà el mestre de cavalleria de les seves armes i del fuet i el deixà anar
  3. espoliar
    «spoliare et nudare monumenta antiquissima» (Ciceró, In Verrem, I.5.14)
    espoliar monuments molt antics

Derivats

  • cōnspoliō
  • dēspoliō
  • dispoliō
  • exspoliō
  • spoliābilis
  • spoliātiō
  • spoliātor
  • spoliātus

Nom

spoliō

  1. datiu singular de spolium
  2. ablatiu singular de spolium
Remove ads

Wikiwand - on

Seamless Wikipedia browsing. On steroids.

Remove ads
Remove ads