stabilis

Llatí

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈsta.bɪ.lɪs/
• Etimologia: De stō i el sufix -bilis.

Adjectiu

stabilis m., f., stabile n. ‎(comparatiu stabilior, superlatiu stabilissimus)

1. estable

Declinació

Tercera declinació, nominatiu amb dues terminacions.

Cas	Singular			Plural
	Masc./Fem.	Neutre		Masc./Fem.	Neutre
Nominatiu	stabilis	stabile		stabilēs	stabilia
Vocatiu	stabilis	stabile		stabilēs	stabilia
Acusatiu	stabilem	stabile		stabilēs	stabilia
Genitiu	stabilis			stabilium
Datiu	stabilī			stabilibus
Ablatiu	stabilī			stabilibus