sto

From Wiktionary, the free dictionary

Remove ads

Italià

Verb

sto

  1. primera persona singular (io) del present d'indicatiu de stare

Llatí

  • Pronúncia(i): /stoː/
  • Etimologia: De l'arrel indoeuropea steh.

Verb

stō ‎(present?), stāre ‎(infinitiu), stetī ‎(perfet), stātum ‎(supí)

  1. ésser, estar, jo estic present.
  2. romandre, aturar-se, jo em quedo.
  3. dreçar-se, estar dempeus, jo m'estic dret.

Derivats

Relacionats

Descendents

  • Anglès: stay
  • Aragonès: estar
  • Asturià: tar
  • Català: estar
  • Castellà: estar
  • Cors: stà
  • Dàlmata: stur
  • Esperanto: stari, esti
  • Francès: être, ester
  • Friülès: stâ
  • Gallec: estar
  • Italià: stare
  • Napolità: stà
  • Occità: estar
  • Francès antic: estre, ester
  • Portuguès: estar
  • Romanès: stå
  • Sard: iltare, istare, istai, stai
  • Sicilià: stari
  • Venecià: star
Remove ads

Polonès

Més informació ← 99, 200 → ...
  • Pronúncia: /stɔ/

Numeral

sto

  1. (cardinal) cent

Miscel·lània

  • Síl·labes: 1

Wikiwand - on

Seamless Wikipedia browsing. On steroids.

Remove ads
Remove ads