suficient

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /su.fi.siˈen/
	balear /su.fi.siˈent/, /su.fi.siˈen/
Occidental:	nord-occidental /su.fi.siˈen/
	valencià /su.fi.siˈent/, /su.fi.siˈen/

• Rimes: -ent
• Etimologia: Del llatí sufficiens, participi de sufficĕre ‎(«ser suficient»), de facĕre ‎(«fer»).

Adjectiu

suficient inv. ‎(plural suficients)

1. Que basta, bastant per a assolir un objectiu o capacitat concreta.

Sinònims

• bastant, prou

Antònims

• insuficient

Derivats

• autosuficient, suficiència

Traduccions

Traduccions

• Anglès: sufficient ^(en), enough ^(en)
• Castellà: suficiente ^(es)
• Francès: suffisant ^(fr)
• Italià: abbastanza ^(it)

Nom

suficient m. ‎(plural suficients)

1. Qualificació que indica l'aprovat amb valoració mínima d'un examen o similar.

Miscel·lània

• Síl·labes: su·fi·ci·ent (4)

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot