prou

From Wiktionary, the free dictionary

Remove ads

Català

  • Pronúncia(i): /ˈpɾɔw/, (gironí) /ˈpɾow/
  • Rimes: -ɔw
  • Etimologia: Del llatí vulgar prōde ‎(«profitós»), de prōdest ‎(«és útil») interpretat prōde est, del verb prōsum ‎(«ser útil»), segle XII.

Adverbi

prou

  1. En quantitat o de manera suficient, acceptable o mitjana, tant com cal o en cal, que no se separa gaire del terme mitjà; no poc; més aviat tal cosa.
    «Tot podia passar; que els privessin del dinar amb el pretext que el dia abans no havien rendit prou a la fàbrica.» (Maria Àngels Anglada, El violí d'Auschwitz, 1994)
  2. certament
    «Prou sé que, pel que vaig de seguida a fer, em glorificaran estúpidament al llarg del temps.» (Salvador Espriu, Les roques i el mar, el blau, 1984)

Sinònims

Traduccions

Traduccions

Adjectiu

prou inv. inv.

  1. Suficient en quantitat.
    «Ja he fet prou feina, avui. Ara cal sortir a esbargir-me.» (Miquel Bauçà, Els somnis, 2002)

Notes

  • Normalment s’usa anteposat. Pot anar seguit de la preposició de.
  • En registre col·loquial central, nord-occidental i septentrional hi ha tendència a flexionar en nombre: prous.
  • En registre col·loquial lleidatà es flexiona en gènere: prouta, proutes.

Interjecció

prou

  1. Es diu imperativament per tal d'aturar algú de continuar de parlar o de fer quelcom.
    «Es posà a fer sonar la trompa furiosament. —Prou! Prou! —cridaren Billy i el cavall alhora.» (Marià Manent [trad.], El llibre de la jungla, 1923)

Traduccions

Traduccions

Verb

prou

  1. (balear) Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de provar.

Variants

Miscel·lània

Vegeu també

Remove ads

Català antic

  • Etimologia: Del llatí vulgar prōde ‎(«profitós»).

Nom

prou m. ‎(plural prous)

  1. profit

Variants

Vegeu també

Wikiwand - on

Seamless Wikipedia browsing. On steroids.

Remove ads
Remove ads