sumaia

Català

Verb

sumaia

1. (col·loquial nord-occidental) Primera persona del singular (jo) de l'imperfet d'indicatiu de sumar.
2. (col·loquial nord-occidental) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperfet d'indicatiu de sumar.

Variants

• [1] sumavi, sumava
• [2] sumava

Miscel·lània

• Síl·labes: su·ma·ia (3)
• Anagrama: amúsia