sumava

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /suˈma.βə/, balear /suˈma.və/
Occidental:	nord-occidental /suˈma.βa/
	valencià /suˈma.va/, /suˈma.βa/

• Rimes: -ava

Verb

sumava

1. Primera persona del singular (jo) de l'imperfet d'indicatiu de sumar.
2. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperfet d'indicatiu de sumar.

Variants

• [1] sumavi, sumaia
• [2] sumaia

Miscel·lània

• Síl·labes: su·ma·va (3)
• Anagrama: musava