sumia

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /suˈmi.ə/, occidental /suˈmi.a/
• Rimes: -ia

Verb

sumia

1. Primera persona del singular (jo) de l'imperfet d'indicatiu de sumir.
2. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperfet d'indicatiu de sumir.

Variants

• [1] sumiva
• [2] sumiva

Miscel·lània

• Síl·labes: su·mi·a (3)

Català antic

Verb

sumia

1. primera persona singular (io, yo, jo) de l'imperfet d'indicatiu de sumir
2. tercera persona singular (él, eyl, ell) de l'imperfet d'indicatiu de sumir