sumir

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	/suˈmi/
Occidental:	nord-occidental /suˈmi/
	valencià /suˈmiɾ/, /suˈmi/

• Rimes: -i(ɾ)
• Homòfon: sumí
• Etimologia: Del llatí sūmere, segle XV.

Verb

sumir trans.

1. Enfonsar sota la terra o sota un líquid.
2. (figurat) Abatre, enfonsar l’ànim, la moral.

   «La mort del Lluís la va sumir en una profunda tristesa i no poder compartir-ho amb ningú no va ajudar a superar-la.» (Maria Brugués Mitjans Prunera, Quan el destí conspira a favor teu, Europa Edizioni, 2021)

   «... seva mare les va sumir en el mutisme.» (Elizabeth Urian, Si m'escollissis, ed. Selecta, 2019)

Conjugació

Tercera conjugació incoativa

Formes no personals							Notes
	simples			compostes
infinitiu	sumir			haver sumit
gerundi	sumint			havent sumit
participi	sumit, sumida, sumits, sumides
Formes personals simples
indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	sumeixo	sumeixes	sumeix	sumim	sumiu	sumeixen
	sumesc						bal
	sumeixi						sept
	sumisc	sumixes	sumix			sumixen	occ
	sumixo						n-occ
imperfet	sumia	sumies	sumia	sumíem	sumíeu	sumien
passat simple	sumí	sumires	sumí	sumírem	sumíreu	sumiren
futur	sumiré	sumiràs	sumirà	sumirem	sumireu	sumiran
condicional	sumiria	sumiries	sumiria	sumiríem	sumiríeu	sumirien
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	sumeixi	sumeixis	sumeixi	sumim	sumiu	sumeixin
	sumisca	sumisques	sumisca			sumisquen	occ
	sumesqui	sumesquis	sumesqui	sumiguem	sumigueu	sumesquin	bal
imperfet	sumís	sumissis	sumís	sumíssim	sumíssiu	sumissin
		sumisses		sumíssem	sumísseu	sumissen
	sumira	sumires	sumira	sumírem	sumíreu	sumiren	val
imperatiu	–	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	–	sumeix	sumeixi	sumim	sumiu	sumeixin
	–		sumesqui	sumiguem		sumesquin	bal
	–	sumix	sumisca			sumisquen	occ

Formes no normatives o col·loquials

indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	sumeix						alg
imperfet	sumiva	sumives	sumiva	sumívem	sumíveu	sumiven	alg
condicional	sumiriva	sumirives	sumiriva	sumirívem	sumiríveu	sumiriven	alg
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
imperfet	sumissi		sumissi				sept, alg

Formes compostes i perifràstiques

indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
perfet	he	has	ha	hem	heu	han	... sumit
				havem	haveu
passat perifràstic	vaig	vas	va	vam	vau	van	... sumir
		vares		vàrem	vàreu	varen
plusquamperfet	havia	havies	havia	havíem	havíeu	havien	... sumit
passat anterior o perifràstic	haguí	hagueres	hagué	haguérem	haguéreu	hagueren	... sumit
	vaig haver	vas haver	va haver	vam haver	vau haver	van haver
		vares haver		vàrem haver	vàreu haver	varen haver
futur perfet	hauré	hauràs	haurà	haurem	haureu	hauran	... sumit
condicional perfet	hauria	hauries	hauria	hauríem	hauríeu	haurien	... sumit
	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
passat perifràstic	vagi	vagis	vagi	vàgim	vàgiu	vagin	... sumir
	vaja	vages	vaja	vàgem	vàgeu	vagen
perfet	hagi	hagis	hagi	hàgim	hàgiu	hagin	... sumit
	haja	hages	haja	hàgem	hàgeu	hagen
plusquamperfet	hagués	haguessis	hagués	haguéssim	haguéssiu	haguessin	... sumit
		haguesses		haguéssem	haguésseu	haguessen
	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
passat anterior perifràstic	vagi haver	vagis haver	vagi haver	vàgim haver	vàgiu haver	vagin haver	... sumit
	vaja haver	vages haver	vaja haver	vàgem haver	vàgeu haver	vagen haver

Paradigmes de flexió: sumeixo, sumeix, sumim

Sinònims

• afonar, enclotar, encovar, endinsar, enfondir, enfonsar, immergir, submergir

Traduccions

Enfonsar sota

• Anglès: sink ^(en)
• Castellà: sumir ^(es)
• Francès: enfoncer ^(fr)
• Italià: sprofondare ^(it), affondare ^(it)

Abatre, enfonsar l’ànim

• Anglès: plunge ^(en)
• Castellà: sumir ^(es)
• Francès: plonger ^(fr)
• Italià: sprofondare ^(it)

Miscel·lània

• Síl·labes: su·mir (2)
• Anagrama: muris

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot
• Vegeu el Diccionari de sinònims de Softcatalà: sumir

Català antic

• Etimologia: Del llatí sūmere.

Verb

sumir

1. sumir (prendre el cos i la sang de Crist)

   «... era sculpida arredonida, com fonch primera hostia vera, de fer ordena res no li vena de ma Dumenge, è no si mentje carn per algù; tot hom dejà la qual sumí.» (Jaume Roig, Lo libre de les dones, e de concells donats ... a son nebot, ca. 1460)

2. sumir (enfonsar)

   «Aquella meytat de la ciutat, ab totes les gents que en ella habitauen, se somí en los abismes.» (Ramon Llull, Llibre de les Bèsties, I, 292, ca. 1289)

Conjugació

Conjugació antiga

Formes no personals
infinitiu	sumir
gerundi	sumint
participi	sumit
Formes personals simples
indicatiu	io, yo, jo	tu	él, eyl, ell	nós, nosaltres	vós, vosaltres	éls, eyls, ells
present	sumesc	sumeixes	sumeix	sumim	sumits	sumeixen
					sumiu
imperfet	sumia	sumies	sumia	sumíem	sumíets	sumien
					sumíeu
passat simple	sumí	sumist	sumí	sumírem	sumist	sumiren
		sumires		sumim	sumíreu
futur	sumiré	sumiràs	sumirà	sumirem	sumireu	sumiran
condicional	sumiria	sumiries	sumiria	sumiríem	sumiríets	sumirien
					sumiríeu
subjuntiu	io, yo, jo	tu	él, eyl, ell	nós, nosaltres	vós, vosaltres	éls, eyls, ells
present	sumesca	sumesques	sumesca	sumíam	sumíats	sumesquen
				sumim	sumíau
					sumiu
imperfet	sumís	sumisses	sumís	sumíssem	sumíssets	sumissen
	sumira	sumires	sumira	sumírem	sumísseu	sumiren
					sumírets
					sumíreu
imperatiu	–	tu	él, eyl, ell	nós, nosaltres	vós, vosaltres	éls, eyls, ells
present	–	sumeix	sumesca	sumíam	sumits	sumesquen
	–			sumim	sumiu

Variants

• somir

Vegeu també

• Obres de referència: DCVB, Faraudo, DTCA