sumiren

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /suˈmi.ɾən/, occidental /suˈmi.ɾen/
• Rimes: -iɾen

Verb

sumiren

1. (literari) Tercera persona del plural (ells, elles, vostès) del passat simple de sumir.
2. (valencià) Tercera persona del plural (ells, elles, vostès) de l'imperfet de subjuntiu del verb sumir.

Variants

• [2] sumissin, sumissen

Miscel·lània

• Síl·labes: su·mi·ren (3)
• Heterograma de 7 lletres (eimnrsu)
• Anagrames: mesurin, munires, murines, numeris, rumines, ruminés

Català antic

Verb

sumiren

1. tercera persona plural (éls, eyls, ells) del passat de sumir
2. tercera persona plural (éls, eyls, ells) de l'imperfet de subjuntiu de sumir

Variants

• [2] sumissen