summa

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /ˈsum.mə/, occidental /ˈsum.ma/
• Homòfon: summe
• Etimologia: Del llatí sŭmma ‎(«el més alt»), segle XV.

Nom

summa f. ‎(plural summes)

1. Compendi de tot el contingut d'una ciència.
2. Tractat de teologia o filosofia.

Adjectiu

summa f. ‎(plural summes)

1. Forma femenina de summe.

Miscel·lània

• Síl·labes: sum·ma (2)
• Anagrames: mamús, musam, sumam

Llatí

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈsʊm.maː/, /ˈsʊm.ma/

Nom

summa f. ‎(genitiu summae)

1. cim
2. suma
3. compilació, recull

Declinació

1a declinació -a, -ae

Cas	Singular	Plural
Nominatiu	summa	summae
Vocatiu	summa	summae
Acusatiu	summam	summās
Genitiu	summae	summārum
Datiu	summae	summīs
Ablatiu	summā	summīs

Adjectiu

summā

1. ablatiu femení singular de summus

Adjectiu

summa

1. nominatiu femení singular de summus
2. nominatiu neutre plural de summus
3. vocatiu femení singular de summus
4. vocatiu neutre plural de summus
5. acusatiu neutre plural de summus