supera

Potser volíeu: superà

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /suˈpe.ɾə/, occidental /suˈpe.ɾa/
• Rimes: -eɾa
• Homòfon: s'opera

Verb

supera

1. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present d'indicatiu de superar.
2. Segona persona del singular (tu) de l'imperatiu del verb superar.

Miscel·lània

• Síl·labes: su·pe·ra (3)
• Heterograma de 6 lletres (aeprsu)
• Anagrames: apures, apurés, aspreu, espuar, paüres

Llatí

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈsʊ.pɛ.raː/, /ˈsʊ.pɛ.ra/

Adjectiu

superā

1. ablatiu femení singular de superus

supera

1. nominatiu femení singular de superus
2. nominatiu neutre plural de superus
3. vocatiu femení singular de superus
4. vocatiu neutre plural de superus
5. acusatiu neutre plural de superus