superus

Llatí

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈsʊ.pɛ.rʊs/
• Etimologia: Derivat de super.

Adjectiu

superus m., supera f., superum n. ‎(comparatiu superior)

1. de la banda de dalt

Declinació

Primera i segona declinació, -us, -a, -um.

Cas	Singular				Plural
	Masculí	Femení	Neutre		Masculí	Femení	Neutre
Nominatiu	superus	supera	superum		superī	superae	supera
Vocatiu	supere	supera	superum		superī	superae	supera
Acusatiu	superum	superam	superum		superōs	superās	supera
Genitiu	superī	superae	superī		superōrum	superārum	superōrum
Datiu	superō	superae	superō		superīs
Ablatiu	superō	superā	superō		superīs

Antònims

• inferus, supīnus