supero

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: central /suˈpe.ɾu/, occidental /suˈpe.ɾo/
• Rimes: -eɾo

Verb

supero

1. Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de superar.
2. (col·loquial nord-occidental) Primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb superar.
3. (col·loquial nord-occidental) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb superar.

Miscel·lània

• Síl·labes: su·pe·ro (3)
• Heterograma de 6 lletres (eoprsu)

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: /suˈpe.ɾo/

Americà: alt /s(u)ˈpe.ɾo/, baix /suˈpe.ɾo/

• Rimes: -eɾo

Verb

supero

1. primera persona del singular (yo) del present d’indicatiu del verb superar

Llatí

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈsʊ.pɛ.roː/

Adjectiu

superō

1. datiu masculí singular de superus
2. datiu neutre singular de superus
3. ablatiu masculí singular de superus
4. ablatiu neutre singular de superus