superposares

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /ˌsu.pər.puˈza.ɾəs/
	balear /ˌsu.pəɾ.poˈza.ɾəs/, /ˌsu.pər.puˈza.ɾəs/
Occidental:	/ˌsu.peɾ.poˈza.ɾes/

• Rimes: -aɾes

Verb

superposares

1. (literari) Segona persona del singular (tu) del passat simple de superposar.
2. (valencià) Segona persona del singular (tu) de l'imperfet de subjuntiu del verb superposar.

Variants

• [2] superposessis, superposesses, superposassis, superposasses

Miscel·lània

• Síl·labes: su·per·po·sa·res (5)