suprem

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /suˈpɾem/
• Rimes: -em
• Etimologia: Del llatí supremus.

Nom

suprem m. ‎(plural suprems)

1. (matemàtiques) Menor de les cotes superiors d'un conjunt, pertanyent o no a aquest.

Adjectiu

suprem m. ‎(femení suprema, plural masculí suprems, plural femení supremes)

1. Que és superior a tots els altres, que ostenta el màxim grau.

   Un poder suprem. Un tribunal suprem.

2. Relatiu a la mort.

   L'hora suprema.

Compostos i expressions

• ser suprem
• ésser suprem

Traduccions

Traduccions

• Alemany: höchster ^(de)
• Anglès: supreme ^(en)
• Castellà: supremo ^(es)
• Francès: suprême ^(fr)
• Italià: supremo ^(it)

Miscel·lània

• Síl·labes: su·prem (2)
• Heterograma de 6 lletres (emprsu)

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC