supremus

From Wiktionary, the free dictionary

Remove ads

Llatí

  • Pronúncia(i): /sʊˈpreː.mʊs/
  • Etimologia: Derivat de superus.

Adjectiu

suprēmus m., suprēma f., suprēmum n.

  1. suprem , el més alt
    «supremus mons» (Juli Cèsar, De Bello Gallico, XXII)
    La muntanya més alta.
  2. darrer, fúnebre, mortal
    «supremus honor» (Virgili, Eneida, XI.61)
    honors fúnebres
  3. extrem, suprem
    «suprema macies» (Virgili, Eneida, IV)
    extrema magror

Declinació

Primera i segona declinació, -us, -a, -um.

Més informació Cas, Singular ...

Antònims

  • īnfimus
Remove ads

Wikiwand - on

Seamless Wikipedia browsing. On steroids.

Remove ads
Remove ads