surdus

From Wiktionary, the free dictionary

Remove ads

Llatí

  • Pronúncia(i): /ˈsʊr.dʊs/
  • Etimologia: Del protoindoeuropeu swer- ‎(«xiular»).

Adjectiu

surdus m., surda f., surdum n. ‎(comparatiu surdior, superlatiu surdissimus)

  1. sord
  2. silenciós, quiet

Declinació

Primera i segona declinació, -us, -a, -um.

Més informació Cas, Singular ...
Remove ads

Wikiwand - on

Seamless Wikipedia browsing. On steroids.

Remove ads
Remove ads