sus

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈsus/
• Rimes: -us
• Etimologia: Del llatí vulgar *sūsum, de sūrsum ‎(«amunt»).

Interjecció

sus

1. (balear) tret de sortida

   «D'aquí al pou Jurà i tornar: qui perdi, donarà dues escopinyes a l'altre, entesos? Dues, no; una. Una. Un, dos, tres, sus.» (Guillem Frontera, La mort i la pluja, 2008)

Miscel·lània

• Síl·labes: 1

Vegeu també

• Obres de referència: DCVB

Català antic

• Etimologia: Del llatí vulgar *sūsum, de sūrsum ‎(«amunt»).

Preposició

sus

1. damunt, sobre

   «Els Francesos hagueren parades lurs tendes e llurs pavellons sus al pla.» (Crònica de Bernat Desclot)

2. prop

Derivats

• dessús
• suara

Interjecció

sus

1. fuig
2. ordre per avançar

   El sus i a «ellos» (dita popular)

Compostos i expressions

• donar el sus

Nom

sus m.

1. (escacs) escac (posar el rei en perill)

Vegeu també

• Obres de referència: DCVB, Faraudo

Occità

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈsys/
• Àudio: Bearn ^ⓘ

Preposició

sus

1. damunt, sobre

Contraccions

• sul (sus + lo)
• suls (sus + los)