tabula

From Wiktionary, the free dictionary

Remove ads
Potser volíeu: tabulà

Català

  • Pronúncia(i): oriental /təˈβu.ɫə/, occidental /taˈbu.ɫa/
  • Rimes: -ula

Verb

tabula

  1. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present d'indicatiu de tabular.
  2. Segona persona del singular (tu) de l'imperatiu del verb tabular.

Miscel·lània

  • Síl·labes: ta·bu·la (3)

Italià

Verb

tabula

  1. tercera persona singular (lui/lei, esso/essa) del present d'indicatiu de tabulare
  2. segona persona singular (tu) de l'imperatiu de tabulare

Llatí

  • Pronúncia(i): /ˈta.bʊ.la/
  • Etimologia: Segons una proposta, podria derivar de tabeo («fondre la cera») material amb què es feien les tabulae. Segons una altra proposta, podria tenir el seu origen en el protoindouropeu *th₂-dʰlom, forma derivada de l'arrel *teh₂- («establir»).

Nom

tabula f. (genitiu tabulae)

  1. tauleta (estri per escriure)
  2. tauló d'anuncis, plafó
  3. mapa, document

Declinació

Més informació Cas, Singular ...


Derivats

  • tabella
  • tabulāmentum
  • tabulāris
  • tabulārius
  • tabulātim
  • tabulātiō
  • tabulātus
  • tabulīnum
  • tabulō

Wikiwand - on

Seamless Wikipedia browsing. On steroids.

Remove ads