tasca

Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /ˈtas.kə/, occidental /ˈtas.ka/
Rimes: -aska
Etimologia: [1] D'origen incert, originalment «delme, prestació forçosa sovint en feina», segle IX. Cognat de l’occità tasca, francès antic tasche (modern tâche). Probablement preromà, compareu amb el protogermànic *taskǭ ‎(«bossa, sarró de treballador»), rus та́ска ‎(taska, «rasclada»), sànscrit तस्कर ‎(taskara, «lladre»). Alternativament, alteració del llatí *taxa, substantivació de taxāre ‎(«fixar preu»).
Etimologia: [2] Del castellà tasca, de l’argòtic tasquera.

tasca f. ‎(plural tasques)

Treball que es té proposat o que és una obligació.
Unitat bàsica de treball en la multiprogramació, que és controlada pel sistema operatiu d'un ordinador.

tasca f. ‎(plural tasques)

(argot) taverna
«He anat pel descuit en una tasca i he guanyat el roncu amb dèu xúcs.» (Juli Vallmitjana, Sota Monjuic, 1908)
He furtat en una taverna i m’he endut deu duros del calaix.

tasca

Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present d'indicatiu de tascar.
Segona persona del singular (tu) de l'imperatiu del verb tascar.

Català