telefonem

From Wiktionary, the free dictionary

Remove ads

Català

Oriental: central /tə.ɫə.fuˈnɛm/
balear /tə.ɫə.foˈnəm/, /tə.ɫə.fuˈnɛm/
Occidental: /te.ɫe.foˈnem/

Verb

telefonem

  1. Primera persona del plural (nosaltres) del present d'indicatiu de telefonar.
  2. Primera persona del plural (nosaltres) del present de subjuntiu del verb telefonar.
  3. Primera persona del plural (nosaltres) de l'imperatiu del verb telefonar.

Miscel·lània

  • Síl·labes: te·le·fo·nem (4)
Remove ads

Polonès

  • Pronúncia: /tɛ.lɛˈfɔ.nɛm/

Nom

telefonem m. inan.

  1. instrumental singular de telefon

Miscel·lània

  • Síl·labes: te·le·fo·nem (4)

Wikiwand - on

Seamless Wikipedia browsing. On steroids.

Remove ads