telefon

Potser volíeu: telèfon, TELÈFON

Català

Verb

telefon

1. (balear, alguerès) Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de telefonar.

Miscel·lània

• Síl·labes: te·le·fon (3)

Danès

• Pronúncia:
• Etimologia: Del prefix tele- i fon.

Nom

telefon c.

1. telèfon

Declinació

Declinació de telefon

Gènere comú	Singular		Plural
	Indefinit	Definit	Indefinit	Definit
Nominatiu	telefon	telefonen	telefoner	telefonerne
Genitiu	telefons	telefonens	telefoners	telefonernes

Derivats

telefonbog, telefonrør, telefonere

Vegeu també

• Article corresponent a la Viquipèdia en danès
• Per a més informació vegeu l'entrada telefon al Ordbog over det danske Sprog

Polonès

• Pronúncia: /tɛˈlɛ.fɔn/
• Etimologia: Del grec antic τηλέ ‎(tēlé, «lluny») i φωνή ‎(phōnḗ, «so»).

Nom

telefon m. inan.

1. telèfon

Declinació

Declinació de telefon

	singular	plural
Nominatiu	telefon	telefony
Genitiu	telefonu	telefonów
Datiu	telefonowi	telefonom
Acusatiu	telefon	telefony
Instrumental	telefonem	telefonami
Locatiu	telefonie	telefonach
Vocatiu	telefonie	telefony

Miscel·lània

• Síl·labes: te·le·fon (3)

Vegeu també

• Article corresponent a la Viquipèdia en polonès
• Per a més informació vegeu l'entrada al Wielki słownik języka polskiego sobre telefon
• Per a més informació vegeu l'entrada al Słownik Języka Polskiego sobre telefon