temor

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /təˈmor/, balear /təˈmo/
Occidental:	/teˈmoɾ/

• Rimes: -oɾ
• Etimologia: Del llatí tǐmor, segle XIV.

Nom

temor m. o f. ‎(plural temors)

1. Estat d'ànim del qui tem algú o alguna cosa.
2. Respecte i veneració.

Notes

• Normalment masculí, el femení és literari.

Derivats

• temorenc
• temorós

Sinònims

por

Traduccions

Traduccions

• Alemany: Furcht ^(de) f.
• Anglès: awe ^(en), fear ^(en), dread ^(en)
• Castellà: temor ^(es)
• Eslovac: strach ^(sk) m., obava ^(sk) f.
• Francès: crainte ^(fr)
• Italià: timore ^(it)
• Polonès: strach ^(pl) m.
• Portuguès: temor ^(pt) m.

Miscel·lània

• Síl·labes: te·mor (2)
• Anagrames: ermot, metro, moret, Moret, remot, rotem, tremo

Vegeu també

• Article corresponent a la Viquipèdia
• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: /teˈmoɾ/

Americà: alt /t(e)ˈmoɾ/, baix /teˈmoɾ/

• Rimes: -oɾ
• Etimologia: Del llatí timor.

Nom

temor m. ‎(plural temores)

1. temor

Derivats

• atemorizar

Miscel·lània

• Síl·labes: te·mor (2)
• Anagrames: metro, -metro, termo, -termo, termo-, tremo, tremó

Vegeu també

• Per a més informació vegeu l'entrada al Diccionario de la lengua española (23a edició, Madrid: 2014) sobre temor